Download Quadern_Elemental.pdf PDF

TitleQuadern_Elemental.pdf
File Size3.7 MB
Total Pages191
Table of Contents
                            1- L'abecedari
2- Les vocals. Vacil·lacions vocàliques.
3- Les consonants. Les oclusives finals
- La b i la v
- Les grafies j, g, tj, tg
- Les grafies x, ix, tx, ig
- La ela geminada
- Les nasals: m, n. ny
- Les grafies z, s, ss, c, ç
- ESSA SORDA
- ESSA SONORA
-Les vibrants: r, rr
-La hac
-Activitats repàs consonants
4- L'apostrofació: regles
-La contracció
-L'article neutre
5- La síl·laba. Separació sil·làbica.
-Els diftongs
- Regles d'accentuació
- L'accent diacrític
- Exercicis d'accent.
- La dièresi
6- Demostratius
- Possessius
- Indefinits
-Gens / cap / res / ningú
-Quantitatius
-Numerals
7-Gènere i nombre.
- Gènere substantiu.
Nombre substantiu.
8- Verbs. Models de conjugació.
-Present d'ind. verbs regulars. 1ª Conjugació.
- 2ª Conjugació.
- 3ª Conjugació.
Present d'indicatiu d'alguns verbs irregulars.
- Verbs velaritzats.
Imperfet d'indicatiu.
Passat simple i perifràstic.
Perfet.
Participi.
Futur.
Condicional.
Present de subjuntiu.
Imperfet de subjuntiu.
Imperatiu.
Repàs de morfologia verbal.
9- Pronoms febles.
Col·locació.
Funció C.D.
Funció C.I.
Funció Atribut
Funció C.C.
Quadre resum.
10- Pronoms interr. i exclam.
11- Els adverbis.
Les preposicions.
12- Lèxic.
La derivació.
Locucions i frases fetes.
13- Dialectologia.
14-Com escriure un text.
Annex de textos
                        
Document Text Contents
Page 1

QUADERN DE VALENCIÀ
ELEMENTAL
FPA RAMON ORTEGA

Page 2

Índex

Presentació .............................................................................................................................VII

Unitat 1. L’abecedari ............................................................................................................. 9

1 L’abecedari....................................................................................................................... 9
2 Pràctiques de pronúncia ................................................................................................. 10

Unitat 2. Les vocals .............................................................................................................. 13

1 Vocalisme àton............................................................................................................... 13

Unitat 3. Les consonants ...................................................................................................... 17

1 Les oclusives finals ........................................................................................................ 17
2 La b i la v........................................................................................................................ 19
3 Les grafies j, g, tj, tg....................................................................................................... 21

3.1 J/G ....................................................................................................................... 21
3.2 TJ/TG .................................................................................................................. 22

4 Les grafies x, ix, tx, ig .................................................................................................... 24
5 La ela geminada (l·l) ...................................................................................................... 26
6 Les nasals: m, n, ny ........................................................................................................ 28
7 Les grafies z, s, ss, c, ç ................................................................................................... 29
8 Les vibrants: r, rr ........................................................................................................... 34
9 La hac (h) ....................................................................................................................... 35
10 Activitat de repàs ......................................................................................................... 36

Unitat 4. L’apostrofació, la contracció i l’article neutre .................................................. 37

1 L’apostrofació ................................................................................................................ 37
2 La contracció.................................................................................................................. 39
3 L’article neutre lo........................................................................................................... 41

Page 95

98 Quadern de Valencià Elemental

5 Futur

El futur expressa:

Una acció que encara s’ha de realitzar: Ell ens hi acompanyarà.

5.1 Verbs regulars
Formes: -é, -às, -à, -em, -eu, -an (totes les conjugacions)

Exemples:

1a conjugació: cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran

2a conjugació: temeré, temeràs, temerà, temerem, temereu, temeran

batré, batràs, batrà, batrem, batreu, batran

3a conjugació: sentiré, sentiràs, sentirà, sentirem, sentireu, sentiran

patiré, patiràs, patirà, patirem, patireu, patiran

5.2 Verbs irregulars
Haver: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran

Voler: voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran

Poder: podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran

Saber: sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran

Anar: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran

Fer: faré, faràs, farà, farem, fareu, faran

Tenir: tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran

Venir: vindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran

Exercicis

1 Col·loqueu el verb que teniu entre parèntesis en la forma adequada de futur:

1 Aquesta jaqueta, jo mateix me la ______________ (REFER) tota i ______________
(SEMBLAR) nova.

2 Demà a la nit, nosaltres ______________ (PODER) dormir tant com
______________(VOLER).

3 I vosaltres, ______________ (ADMETRE) una situació així?

4 Els teus amics ______________ (SABER) la veritat quan els la diguem i
______________ (ARRIBAR) a les seues pròpies conclusions.

5 Empar i tu______________ (HAVER) de dir-li-ho sense falta demà.

Paqui
Resaltado

Page 96

Unitat 8. Morfologia verbal 99

6 No et preocupes, perquè ells ja ho______________(RESOLDRE).

7 No sé si ells______________(VOLER) venir a la festa.

8 Ho tenim clar: en acabar de sopar ens ______________ (GITAR) a dormir.

9 T’_________ (HAVER) d’alçar prompte, perquè nosaltres ____________ (EIXIR)
d’hora.

10 Quants en ______________ (VOLER) ell, un o dos?

11 Jo hi ______________ (ANAR) demà i vosaltres ______________(VENIR) quan
podreu.

12 A ells, no els ______________(VALER) tots els esforços que estan fent.

13 T’ho confirme, Sento i jo ______________ (TENIR) una filla.

14 L’any que ve no ____________ (HAVER-HI) tants problemes com enguany.

6 Condicional

El condicional expressa:

Una hipòtesi vinculada a una condició: Si arribara d’hora, aniríem al cinema.

La cortesia: Voldria demanar-te un favor.

6.1 Verbs regulars
Formes: -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien (totes les conjugacions)

Exemples:

1a conjugació: cantaria, cantaries, cantaria, cantaríem, cantaríeu, cantarien

2a conjugació: temeria, temeries, temeria, temeríem, temeríeu, temerien

batria, batries, batria, batríem, batríeu, batrien

3a conjugació: sentiria, sentiries, sentiria, sentiríem, sentiríeu, sentirien

patiria, patiries, patiria, patiríem, patiríeu, patirien

6.2 Verbs irregulars
Haver: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien

Voler: voldria, voldries, voldria, voldríem, voldríeu, voldrien

Poder: podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien

Saber: sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien

Anar: aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien

Fer: faria, faries, faria, faríem, faríeu, farien

Tenir: tindria, tindries, tindria, tindríem, tindríeu, tindrien

Venir: vindria, vindries, vindria, vindríem, vindríeu, vindrien

Paqui
Resaltado

Paqui
Resaltado

Paqui
Resaltado

Page 190

Annex de textos 193

El menys és més
n una sala d’espera, fullege una
revista il·lustrada i m’encante
davant les fotografies d’una casa

de luxe d’estil minimalista. Un conjunt
de formes cúbiques i blanques, construït
sobre un pendent de muntanya, amb
finestrals enormes. Aquests finestrals
donen, en primer terme, a una piscina
que sembla més un estany, situada al
centre d’un jardí ple de pins i palmeres.
Més enllà del jardí, la panoràmica sobre
els boscos que encerclen la casa,
maternals com un claustre. Finalment,
la visió desemboca en una cala
llunyana, saturada de blocs
d’apartaments. Ací dalt, no deu arribar
gens el soroll de la costa. Hi arriba, en
canvi, l’esclat blau del mar.

No hi ha passadissos ni portes, en
aquesta casa. L’espai, fragmentat per
escales i desnivells, és alhora, únic i
divers. En un dels àmbits elevats, hi ha
una taula de vidre, llarga i recta, que
s’aguanta sobre una delicada estructura
de metall niquelat. Damunt de la taula,
una gran copa de vidre buida. Amb prou
faenes hi haquadres a les parets
blanquíssimes: les formes de la casa ja
són prou intencionades. Per exemple: un
conjunt de 5 finestres sense marc, molt
llargues i primes; semblen talment
escultures de Chillida: espais de buidor i
claredat robats a la paret. És el mateix
efecte que suggereixen les escales que,
tot acomplint la funció d’organitzar els
desnivells, evoquen les formes pures i
exactes de la geometria. Un efecte
escultòric semblant és el que provoquen
els seients (sofàs, butaques, tamborets,
cadires) que, distribuïts estratègicament
per tots els espais de la casa, donen una
impressió d’unitat. Siga per la forma,
siga pels materials (teles blanques, fines
estructures niquelades), els seients
formen part d’una família. El terra
bambé és blanc, de marbre polit. També

és de marbre la xemeneia: un quadrat
que subratlla, com les foscors d’un
Tàpies, la immaculada blancor del
conjunt. Als sostres, uns enormes
ventiladors de disseny antic, brillen,
també, niquelats, amb fulgor net i
precís. Tot, en aquesta casa, transpira
els ideals estètics de la riquesa
sofisticada d’avui. Racionalisme
arquitectònic, formes geomètriques
bàsiques, simplicitat tradicional
japonesa.

Els rics d’ara fugen de l’or i dels
recarregaments decoratius. El fulgor de
l’or, ara que es pot imitar, ja només
agrada als pobres: el daurat, en efecte,
s’ha convertit en el nou color de moda
dels cotxes que paguem a terminis. El
ric d’ara fuig de les coses llampants.
Aprecia les formes essencials. Només
admet la lluïssor del metall polit, la
blancor dels marbres, l’amplitud. En
aquest temps d’avui en què tothom pot
consumir i acaparar objectes, la riquesa
es mesura per negacions: el ric d’ara no
vol art ni vol andròmines. No vol res:
parets blanques, espais buits. A fora, els
verds dels boscos protectors. La música
callada.

Al fons de la perspectiva, força lluny,
les espesses classes mitjanes, apilonades
a la platja, ajunten les carns i barregen
les olors per celebrar l’estiu en sorollosa
companyia. La suor de les vacances
compartides lliga les amples capes
mitjanes i baixes del país en la comunió
dels televisors, les pizzeries, l’estretor,
la barreja, les cues. Mentre, allà dalt,
silenciós com un anacoreta, el ric només
admet la companyia d’una família de
mobles de disseny. S’apropia dels únics
luxes que ara estan prohibits: l’amplitud
dels espais, el silenci dels boscos, la
soledat. La blancor havia estat el símbol
de la pobresa digna: el lleixiu, una

E

Page 191

194 Quadern de Valencià Elemental

camisa blanca, la calç de les parets. Ara
que els daurats arriben al poble, la
blancor ha esdevingut un color
aristocràtic.

Antoni Puigverd, Presència, 30-VI-04
(adaptació)

Similer Documents